Vet aquí un poema de Miquel Martí i Pol, musicat pel Registre 23. Els sastres hem recuperat aquesta magnífica peça.
Mireu-me bé, sóc l’altre
Mireu-me, mireu-me bé, mireu: sóc l’altre
Coix de dos peus, sorrut i solitari.
No vinc d'enlloc i escric per sobreviure.
Desfaig camins perquè no sé dreceres.
Reprenc costums.
Si ara pogués, jauria pels marges clars
amb noies de pell fosca.
Però he crescut i algú m'ha omplert
de vidres tota la sang.
Mireu-me bé: coixejo
No tinc sinó la veu que em representa.
Adollo mots i els mots em purifiquen.
Emergiré de mi mateix el dia
que un vent terral
m'eixugui els ulls. Són altes
les espases de foc
d'aquesta lluita
que em serva dret
contra la por i el somni.
Mireu-me bé; mireu-me bé: sóc l'altre.
contacte@lasastreria.cat
